125 Aniversari del naixement d'Alfons Maseras
Petit Resum Biogràfic

El nen que hauria hagut de ser metge:
El destí professional d’Alfons Maseras, per tradició familiar paterna, hagués hagut de ser el de la medecina, perquè el seu avi ja ho era de metge, també ho era el seu pare i també l’oncle Agustí Alfons i la tia Helena qui va ser una de les dos primeres dones en estudiar aquesta carrera a casa nostra.
El seu pare, Miquel, va ser metge militar, i segons testimonis familiars tenia un fort geni i era amic de discutir.

Maternitat d'Anglada Camarasa (Barcelona 1871 - Port de Pollença 1956)

Alfons Maseras fill de Sant Jaume dels Domenys.
La família es va traslladar a aquest petit poble del Penedès on el seu pare va començar a exercir la seva professió de metge, un cop abandonada la seva pràctica al sí de l’exercit. Alfons va néixer a la casa familiar el 23 de febrer de 1884. Tres anys després la família es traslladà de nou a Barcelona.

Nena donant de menjar a les oques. Joan Brull i Vinyoles (Barcelona 1893-1912)

Vocació d’escriptor des de la infància.
Quant Alfons té onze anys mort la seva mare, per aquells anys Maseras ja sent la seva vocació, com li reconeix a Mercé Rodoreda a una entrevista publicada l’any 1934 a la revista “Clarisme” al número 35, on li diu que ja als dotze anys escrivia comèdies de l’estil de Pitarra i poesia tant en català com en castellà. De fet consta que als quinze anys havia escrit monòleg dramàtic teatral en vers, anomenat “Repatriat”.

El jove lector, obra d'Ignat Bednarik (Romania 1882 - 1963)

La Colla Modernista:
De Reus havien viatjat a Barcelona un grup de joves que cercaven un ambient més adient per a desenvolupar els seus projectes, va ser aquesta la colla amb la que Maseres va començar a relacionar-se quan tenia quinze anys, entre els que estan els germans Plàcid i Cosme Vidal que tenen una impremta i que serà on veurà la llum la primera obra publicada de Maseras i sobretot on va travar amistat amb Joaquim Biosca.

Un grup de tertulians d'Els Quatre Gats dibuixats per Ricard Opisso i Sala (Tarragona 1880 - Barcelona 1966)

Els Quatre Gats
Aquest local – taverna, hostal – era el centre on s’aplegava el més inquiet de la vida intel•lectual i artística de la Ciutat Comtal. El propietari era Pere Romeu, i clients habituals eren Rusiñol, Casas, Utrillo Morera; després arribarien Nonell, Picasso, Cambó, Puig i Cadafalch, Joan Maragall, Albéniz, Granados...

La Carta dels Quatre Gats dibuixada per Pablo Ruíz Picasso (Màlaga1880 - Notre-Dame de Vie, Mouguing - França 1973)

Aquell dibuix de Picasso:
Aquest focus artístic i intel·lectual dels Quatre Gats va atreure Maseras, així fruit d'aquestes relacions resta com a testimoni un dibuix fet per Picasso. Qui ho anava a dir que aquell dibuix arribaria a ser una peça cotitzada!. La Vanguardia reproduïa l'any 1969 el preu que en subhasta acabava d'assolir a França: 270.000 francs francesos!.

Alfons Maseras dibuixat per Picasso

Les definicions dels seus coneguts:

Tots els que ens han deixat testimoni en parlen del seu posat trist, melangios, abatut...

En Josep Palau i Fabre (Barcelona 1917 - 2008) en parla de Maseras recordant els anys 30, dient que tenia una figura "un xic postrada i un bon xic abatuda".

Per la seva part, en Josep Pla (Palafrugell 1897 - Mas Pla d Llofriu 1981) va deixar escrit: "Alfons Maseras té un aire d'home fatigat, cansat; té l'esquena una mica corbada; els braços semblen fluixjar-li; quan porta el bastó sota l'aixella no se li aguanta garie fort i té`tendència a relliscar-li; quan s'atura per parlar amb algú i posa el bastó a terra es recolza amb totes dues mans sobre el pom, i les cames semblen fer-li figa...Te una veu evaporada, un somriure astorat i trist...Tot això potser és degut al trebal intel·lectual a preu fet que fa Maseras. Sant Agustí, a la "Ciutat de Déu", estableix una jerarquia del treball humà. A dalt de tot, hi posa el treball intel·lectual; desrpés, l'agricultura, a causa de la sevarelació amb l'obra de Déu; després l'artesania; en l'esglaó més baix, el comerç, per rons que no cal repetir. ¿Hauria pogut imaginar Sant Agustí que arribés un moment que el treball intel·lectual es fes a preu fet?
El Treball més o menys intel·lectual a preu fet és una de les possibilitats més versemblants de la meva vida. Ho veig claríssim, per intuïció. La visió d'Alfons Maseras em deprimeix".

Alfons Maseras dibuixat per Ismael Smith Marí (Barcelona 1886 - White Plains - Nova York 1972)

Trencadissa familiar
El pare no veia amb massa bons ulls l' afecció literària del fill, cosa que fa que Maseres abandonés la llar als dinou anys, per anar primer a Valls i després a Paris, l’any 1903; l’any següent va tornar, el pare va acceptar la vocació del fill i aquests va tornar a viure a la casa familiar, on va imperar l’harmonia si ve topaven sovint la visió de les dues generacions (pare i fill); però on va romandre fins a la seva segona estada a Paris, aquest cop amb el vist-i-plau del pare.

Interior a l'aire lliure, de Ramon Casas i Carbó (Barcelona 1882 - 1932)

Auba, una revista d’Arts i Lletres.
Al novembre de 1901 es publica per primer cop aquesta revista, (codirigida pel propi Maseras i d'Emmanuel Alfonso), així a les planes 13 i 14 es pot llegir el comentari que d’una obra de teatre de Rusiñol acabada de publicar fa en Maseras que tenia llavors 17 anys. A la llista de redactors apareix el nom escrit amb la grafia Alphons Maseras.
Podeu llegir el comentari consultat aquesta web: http://ddd.uab.cat/pub/auba/auba_a1901m11n1.pdf

Portada del número 1 de la revista "Auba"

Inicia en aquesta revista també la seva tasca de traductor, així al número dos pàgina 21 apareix el text d’Eduardo Marquina “El Día Blanco” traduït al català http://ddd.uab.cat/pub/auba/auba_a1901m12n2.pdf
També publica en aquest número un poema propi “Postnupcial” a les pàgines 25 i 26 i de nou publica les crítiques bibliogràfiques de nous llibres editats a les pàgines 27 i 28. Al següent número un article de Maseres ocupa la primera plana. L'aventura editorial de la revista "Auba" però va ser curta.

Sumari on es recull els noms dels col·laboradors amb noms que avui són molt reconeguts com destacats escriptors, poetes, creadros teatrals, pintors i intel·lectuals. (Per augmentar cliqueu a sobre de l'imatge)

La revista només va editar sis números, a un d'ells trobem un dibuix fet per Biosca on retrata aquells Alfons Maseres jove. La fi de l'aventura de l'Auba no era més que el nou naixement d'altres projectes.

Retrat d'Alfons Maseras dibuixat per Joaquim Biosca (Barcelona 1882 - 1932)

Reproduïm un fragment del text que Maseras va escriure per fer la ressenya bibliogràfica de l'obra de Rusiñol "Llibertat", publicada al número 1 d'Auba.

BIBLIOGRAFÍA PER A. MASERAS

LLIBERTAT.—Comedia en tres actes per Santiago Rusiñol.— Tipografia de e'L Avenç». 1901.

Massa discutida e`s la personalitat
den Rusiñol, per què nosaltres vinguèm
a posar o a treurer arguments
per definir-la.
Conegudíssimes son les opinions de
la seva darrera obra, i casi creiem que
el nostre criteri, dades les ocasions diverces
que ha donat el present llibre,
per qué la prensa n parlès.
Nosaltres, a fè d' imparcials el tenim
d' analisar baix tres punts de vista, es
dir, en el concepte literari, en el dramatic
i en el filosofic. No 1' analisarèm
per actes, per què creièm quen Rusi-

ñol no ha escrit tres actes, sinó que ha
escrit una obra.
Icom a obra, ha procurat al fer-la
fer-la redona, sencera, lligada en tote
les seves desfiles, vestida d' un color
de porpra, d' un color llampant propens
a fer meditar i a fer riurer. Per
què en el concepte literari no tenim ni
1 dret ni 1' obligació de tatxarli res;
ans bè, tindria deservir-nos d' exemple
i de mestre en Rusiñol, respecte an
aquesta sátira llisquenta i fina i penetrant,
no gens perifrastica, sinó llençada
al bulto ab un vestit virolat ni massa
xic ni massa ample. Les seves paraules
son justes, el seus rahonaments
rahonats, i les seves sentencias son
llençades en el precís moment en que
tenen de ser-ho. En resum, l' obra literaria
den Rusiñol té un colorit de
frases magnific, per demès armonic i
penetrant, embalssamat d' una satira
olorosa que 1' embaurna tota.
Baix els conceptes dramatic i filosófic
pot-ser no ens etiv.ocariem si afirmessim
que Llibertat! entra de plè en
1' influencia ibseniana. Si bè regna en
ella una perfecta armonía en el desenrotllo
tè alguns passatjes convencionals
i no massa poétics. Pot-ser es
aquesta la falta mès grossa que li hem
endevinat.
En Llibertat! hi han trossos que eareixen
de veritat i bellesa; no hi hèm
sabut veure hi en ella el poeta ni 1' artista,
cosa que ns dol molt per qué es
lo que ès verdaderament lo seu autor.
Si en Rusiñol ha volgut fer un obra
filosófica 1' ha errada. Aquell individualisme
den Martinet es artificial a
tot ser-ho, aquella huelga deixa molt
que desitjar en quand a la veritat de la
forma i la reunió del segón acte la
trovèm massa forçade, malgrat lo bonica
i ben escrita qu' está.
Però en resum, en Rusiñol no ha
perdut en Llibertat! res de la seva
fama. al contrari, ha deixat ben sentades
ses cualitats d' afectista i autor de
força, però les seves filosofies per lo
convencionals no convencen.
Però per çó, no s trigui 1' estimat
artista que 1 censurèm. Pot-ser som
mès individualistes qu' ell pera deixarlo
en complerta llibertat en les
seves imposicions.
Tot lo qu' hem exposat podriem haverho
dit en quatre paraules: 1' obra
ens agrada, però no en convens.
I no ens convenç per qué es forçada,
feta per força i pot-ser per aprofitar el
colorit de les frases i els cops d' afecte
teatrals. Però això es menguaría si
trovessim en la darrera obra d'en Rusiñol
lo que tant hi vam anyorar quand
ví estrenar-se; la poesía. Per què la
personalitat d' en Rusiñol es la d' un
poeta, no la d' un autor dramatic.

Dolors Garcia Martínez
La Llinyola - Sant Jaume dels Domenys